Paremiologia catalana comparada digital

Uns tenen la fama i altres carden la llana

129 recurrències en 76 variants. Primera citació: 1736.

Uns tenen la fama i altres carden la llana

15 fonts, 1985.
Muchas veces atribuyen a uno lo que otro hace.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 70. Comercial Denes, SL.
Uns tenen la fama i altres fan les accions.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 90.
Uns tenen l'anomenada, bona o dolenta, i altres en treuen el profit.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.10. Moralitat. Consciència. Fama. Refranys», p. 410. Editorial Moll.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 112. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que uns tenen l'anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Cardar la llana = treballar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 401. Web.
Moltes vegades es té bona o mala fama per interessos inconfessables, per poder, per influències, per publicitat remunerada, per enveges…, però en realitat són altres, desconeguts pel públic, els que mereixen el mèrit o el descrèdit.
Sinònim: Similars: Més val caure en gràcia que ser graciós | Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la meitat només || Connexa, l'expressió: Pagar justos per pecadors.
Equivalent en castellà: Así sucede en la vida: cuando son los caballos que trabajaron, es el cochero el que recibe la propina || Similars: Algo debe haber hecho mal o no sería tan famoso | No todo el monte es orégano | El hábito no hace al monje.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 520. Web.
Vol dir que sovint s'atribueix a una persona el que ha fet una altra.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «C», p. 79. Juli Jordà Mulet.
Uns tenen la fama i atres escarden la llana.
Lloc: Santa Pola.
Lillo Buades, Lola (2014): Acudits, dites i refranys de Santa Pola «Recull de Lola Lillo Buades. Castellà-valencià», p. 9. Correu electrònic.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «U», p. 56. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «U», p. 222. Autoedició.
La indústria tèxtil va tenir un pes molt important en l'economia del nostre país, perquè va significar l'inici de la revolució industrial, primer amb la màquina de vapor i després amb l'energia hidràulica de rius com el Llobregat, el Ter o el Cardener. Relacionats amb la llana.
Oliver, Kàtia (2018): Rac1 «La primera pedra - La indústria tèxtil, una font de llengua popular». Web.
Lloc: Ribera Baixa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «U», p. 336. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. U», p. 178. Edicions Víctor.

Uns tenen la fama i els altres carden la llana

9 fonts, 1993.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 326. Autoedició.
Qui té mala reputació sempre s'endú les culpes, encara que ho haja fet un altre que obra pitjor que ell.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 42.», p. 12. Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 24. Edicions Tres i Quatre.
Cardar la llana s' equival a filar-la.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Correu / Tatché Casals, Maria (2010). Correu electrònic.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana | A cuenta de los gitanos hurtan muchos castellanos | El Miño tiene (o se lleva) la fama y el Sil aporta el agua.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «663», p. 194. Garsineu Edicions.
Del món del tèxtil.
Immaterial Vallès (2022): Immaterial Vallès «El parlar del Vallès - https://www.immaterialvalles.cat/inventari/20/446». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 188. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Uns tenen la fama, i els altres carden la llana

8 fonts, 1998.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Espargaró Ricos, Miquel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 4. Autoedició.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/535456329092317185». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/548441904078413825». Twitter.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.

Uns tenen la fama i els altres escalden la llana

6 fonts, 1992.
Comentant una sanció atribuïda incorrectament.
Sinònim: Uns tenen la fama i els altres aguanten la llaga | Uns carden la llana i els altres s'emporten la fama | Uns carden la llana i els altres cobren la fama.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 139. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 182. Autoedició.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo treball», p. 44. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo treball», p. 24. Cossetània Edicions.
Lloc: Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
Tomás i Prats, Josep M. (2007): Jaume d'Enveija: història i etnografia «Refranys més comuns al nostre poble. Dites populars», p. 375. Germans Tomàs Prats.

Els uns s'emporten la fama i el altres carden la llana

3 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

Els uns s'emporten la fama i els altres carden la llana

3 fonts, 1996.
I, finalment, el més antic.
Font: PCCD.
Badia i Pujol, Jordi (2022): «Opinió - Ras i curt - No tant follar i més cardar - https://www.vilaweb.cat/noticies/no-tant-follar-i-mes-cardar/». Vilaweb.
Equivalent en esperanto: Petro kornojn tenas, Paŭlo lakton prenas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 22. Associació Catalana d'Esperanto.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 86. Web.

Hi ha qui té la fama i hi ha qui carda la llana

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 11. Anubar Ediciones.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «H», p. 112. Autoedició.

Uns carden la llana i els altres s'emporten la fama

2 fonts, 2018.
Massa sovint n'hi ha uns que fan la feina mentre que el mèrit se l'emporten els qui no han fet res.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fama», p. 203. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Saviesa». Blogger.

Uns crien la fama i altres carden la llana

2 fonts, 1994.
Equivalent en castellà: Unos crían la fama y otros cardan la lana.
Oral (1994). Font oral.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Uns tenen fama i altres carden la llana

2 fonts, 2023.
Es diu d'algú que s'endú mèrits quan no és qui més s'ho mereix.
Plans, Guillem (2023): «Filem prim i no enredem la troca: expressions boniques d'origen tèxtil - https://www.diaridesabadell.com/2023/02/12/expressions-textil-sabadell/?». Diari de Sabadell.
Lloc: Terrassa.
Zurimendi, Ander; Plans, Guillem (2023): ««Expressions del món del tèxtil terrassenc que encara se senten» - https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2023/02/23/expressions-del-mon-del-textil-que-encara-emprem/». Diari de Terrassa.
Es diu d'algú que s'endú mèrits quan no és qui més s'ho mereix.
Lloc: Terrassa.
Zurimendi, Ander; Plans, Guillem (2023): ««Expressions del món del tèxtil terrassenc que encara se senten» - https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2023/02/23/expressions-del-mon-del-textil-que-encara-emprem/». Diari de Terrassa.

Uns tenen s'anomenada i es altres carden sa llana

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu quan els que s'atribueixen els mèrits no són els que han fet la feina.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 97. Institut d'Estudis Eivissencs.

Els un carden la llana i els altres s'emporten la fama

1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 34. Web.

Els uns carden la llana i els altres guanyen la fama

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. E», p. 20. Amics de Tous.

Els uns s'emporten la fama, / i els altres carden la llana

1 font, 1968.
Sinònim: Mentre els uns carden la llana, / els altres se'n duen la fama.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fama», p. 33. Edicions Polígrafa.

Els uns se 'n porten la fama y 'ls altres carden la llana

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Unos se llevan la fama y otros cardan la lana.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 226. Imp. de J. Horta.

Els uns se n' portan la fama y 'ls altres cardan la llana

1 font, 1805.
Ref. qu' indica qu' alguns logran l' utilitat del traball agé.
Equivalent en castellà: Uno levanta la caza y otro la mata.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llana», p. 45.
Ref. qu' indica qu' alguns logran l' utilitat del traball agé.
Equivalent en llatí: Mellificatis apes, alius sed mella ligurit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llana», p. 45.

Els uns se'n porten la fama i altres carden la llana

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els uns se'n porten la fama i els altres carden la llana

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 144», p. 273. Columna Edicions.

Els uns se'n pòrten la fama y'ls altres carden la llana

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 71. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 302. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Els uns sen portan la fama, els altres cardan la llana

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Sinalefa del article Lo», p. 181. Web.

Els uns sen' portan la fama y els altres cardan la llana

1 font, 1805.
Ref. ab que s' denota, que moltas vegadas se culpa al innocent, y s'escusa al culpat.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llana», p. 44.
Ref. ab que s' denota, que moltas vegadas se culpa al innocent, y s'escusa al culpat.
Equivalent en llatí: Lanam alter pectit, famam sibi comparat alter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llana», p. 44.

Els uns tenen la fama, els altres carden la llana

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 36. Seuba Edicions.

Els uns tenen la fama, i altres carden la llana

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 802. Antoni López, Editor.

Els uns tenen la fama, i els altres carden la llana

1 font, 1987.
Cardar la llana era una feina costosa i entretinguda, que consistia en preparar la fibra per a filar. La feina que convertia les fibres en fil, es deia filat o filar. Feina força laboriosa i entretinguda, per això quan volem engegar a algú li diem: Ves a filar.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Algunes notes sobre dites», p. 46. Autoedició.

En «este» món, uns tenen la fama i altres carden la llana

1 font, 1989.
Parlen del treball, o de treballs en general.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 54. Autoedició.

Los uns s'emportan la fama i 'ls altres cardan la llana

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los uns s'emporten la fama y los altres carden la llana

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 76. Editorial Rourich.

Los uns se portan la fama, y los altres cardan la llana

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana | Uno levanta la caza y otro la mata.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Los uns se'n porten la fama / els altres carden la llana

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los uns sen portan la fama ó la anomenada y altres cardan la llana

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 24. Manuscrit.

Los uns sen portan la fama y altres cardan la llana

1 font, 1847.
Exp. que mòltas vegadas se atribuheix á uins lo que altres fan.
Equivalent en castellà: Uno come la fruta aceda y otro tiene la dentera.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Fama», p. 14. Agencia Médica Catalana.

Los uns sen portan la fama y'ls altres cardan la llana

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «380», p. 88. Imprenta de Saurí y Compañía.

Los uns sen portan la fama, y los altres cardan la llana

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «177», p. 44. Imprenta de Saurí y Compañía.

Los uns sèn portan la fama, y'ls altres cardan la llana

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama, y otros cardan la lana.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cardar», p. 131.
Equivalent en llatí: Lanam alter pectit, famam sibi comparat alter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cardar», p. 131.

Los uns sèn portan, ó tènen, la fama y los altres cardan la llana

1 font, 1839.
Ref. que advertex que mòltas vegadas se atribuex á un lo que altre fèu.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama, y otros cardan la lana.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fama», p. 936. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex que mòltas vegadas se atribuex á un lo que altre fèu.
Equivalent en francès: L'un s'enlève la renommée, et l'autre tient la plume.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fama», p. 936. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex que mòltas vegadas se atribuex á un lo que altre fèu.
Equivalent en italià: L'uno ha la fama e l'altro la faccenda.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fama», p. 936. Impremta de Josep Torner.
Ref. que advertex que mòltas vegadas se atribuex á un lo que altre fèu.
Equivalent en llatí: Lanam alter pectit famam sibi comparat alter.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fama», p. 936. Impremta de Josep Torner.

Los uns tenen (ó sen' portan) la fama, y 'ls altres cardan la llana

1 font, 1803.
Sinònim: V. Cardar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fama», p. 361.

Los uns tenen la fama (o mentre los uns cobren fama), los altres carden la llana

1 font, 1900.
(Cast.) V. Pagar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 43. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Los uns tenen la fama i els altres carden la llana

1 font, 2010.
De: Maria March, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2010): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 56 (juny 2010) «Dites i refranys del Pinell. Altres», p. 5. Revista Fatumer.

Los uns tenen la fama i els atres carden la llana

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.6. Maldat». Web.

Los uns tenen la fama y 'ls atres carden la llana

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Los uns tenen la fama y'ls atres escarden la llana

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 297, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Mentre els uns carden la llana, / els altres se'n duen la fama

1 font, 1968.
Sinònim: Els uns s'emporten la fama, / i els altres carden la llana.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fama», p. 33. Edicions Polígrafa.

Mentres uns cobran fama / 'ls altres cardan la llana

1 font, 1864.
Ningú pensa ab lo pabana / que hi pert un bras ó una cama / y mentres uns cobran fama / 'ls altres cardan la llana.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena primera», p. 2. Viquitexts.

Quart té la fama / i Quartell carda la llana

1 font, 1992.
Malgrat l'anomenada dels de Quart, en l'aprofitament de la Font són els de Quartell els qui en trauen més profit.
Lloc: Faura.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. I. Baix Palància. Tòpics de Baix Palància», p. 36. Fundació Caixa Castelló.

Quart té la fama i Quartell carda la llana

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.

Un renta la llana, i altre la carda

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Matèries tèxtils. De parar i de cardar», p. 18. Editorial Ausa.

Un tenia la fama i l'altre cardava la llana

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'harmonia de la llar», p. 43. Autoedició.

Uns agafen fama i altres carden la llana

1 font, 1989.
Que uns s'emporten els honors i altres fan la feina.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Matèries tèxtils. De parar i de cardar», p. 18. Editorial Ausa.

Uns agafen fama i els altres carden la llana

1 font, 2012.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Prat i Fernàndez, Cesc (2012): Made in Sabadell. Calidoscopi «Locucions tèxtils», p. 142. Web.

Uns agafen la fama i altres carden la llana

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Les uns acquièrent la renommée et les autres cardent la laine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 222. Robert Morel Editeur.

Uns agafen sa fama i altres carden sa llana

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Feina. Refranys», p. 136. Hora Nova.

Uns carden la llana / i els altres se n'emporten la fama

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. U», p. 110. Ajuntament de l'Escala.

Uns carden la llana i altres cobren la fama

1 font, 2010.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Uns carden la llana i d'altres s'emporten la fama

1 font, 2020.
Uns tenen la feina i altres l'honor i el profit. Cardar la llana manualment era una feina molt feixuga que s'havia de fer per poder fabricar el fil. L'operació de cardar consisteix a pentinar els flocs de llana per obtenir una napa o una metxa per iniciar la formació del fil. En canvi els teixidors que feien el teixit amb els telers, d'una forma més descansada, eren els més valorats.
Cesire (2020): CESIRE «Recull de modismes i frases fetes relacionades amb la tecnologia - https://docs.google.com/document/d/1esPuFvS75ccHzBinoS7fzTwhCCsjDmH7/edit», p. 8. Web.

Uns carden la llana, i'ls atres cobren la fama

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. U», p. 167. Impremta Querol, Tortosa.

Uns crien la fama i els altres carden la llana

1 font, 2003.
Beltran i Calvo, Vicent (2003): Societat d'Onomàstica: butlletí interior, 94 «Uns crien la fama i els altres carden la llana. Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms», p. 61. Societat d'Onomàstica.

Uns crien ovelles i uns altres carden la llana

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 123. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Uns en tenen la fama i altres carden la llana

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.

Uns porten la fama i uns atres carden la llana

1 font, 1995.
Font: MS, BM, CR, FI, FX, G, ME, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.

Uns s'emporten (o crien) la fama i altres carden la llana

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Els cansats fan la feina.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «fama». Editorial Barcanova.

Uns se n'emporten la fama i altres carden la llana

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. El desequilibri», p. 138. Pagès Editors.

Uns se'n portan la fama, altres cardan la llana

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 141. Editorial Rourich.

Uns tenen fama i altres carden sa llana

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. U», p. 69. Consell de Mallorca.

Uns tenen fama, i altres carden sa llana

1 font, 1984.
Uns tenen s'anomenada, i altres es profit.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 212. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Uns tenen la fam i els altres carden la llana

1 font, 1993.
Equivalent en castellà: Unos crían la fama y otros cardan la lana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Maldat», p. 179. Edicions Tres i Quatre.

Uns tenen la fama i altres carden la llana (cont.)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Similars: Las apariencias engañan | Por un ladrón, pierden ciento en el mesón.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 520. Web.

Uns tenen la fama i atres carden la llana

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Uns tenen la fama i d'altres carden la llana

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o… deseducatius)», p. 150. Autoedició.

Uns tenen la fama i los altres carden la llana

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Cardador», p. 493. Autoedició.

Uns tenen la fama y atres carden la llana

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «U», p. 300. Editorial Arte y Letras.

Uns tenen la fama, i altres carden la llana

1 font, 1997.
El que tiene mala reputación moteja al que, teniéndola buena, obra peor que él.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «L», p. 84. Comercial Denes, SL.

Uns tenen la fama, i d'altres carden la llana

1 font, 2010.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Uns tenen la fama, y altres carden la llana

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 100. Librerías París-Valencia.

Uns tenen la fama… i altres carden la llana

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Uns tenen sa fama i els altres escarden sa llana

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 47. Setmanaris i Revistes, SL.

Uns tenen sa fama, i altres carden sa llana

1 font, 1993.
Vol dir que uns tenen l'anomenada bona o dolenta i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències.
Equivalent en castellà: Unos tienen la fama y otros cardan la lana.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1257 Fama», p. 174. Institut Menorquí d'Estudis.