Paremiologia catalana comparada digital

Ça

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Ça

3 fonts, 1803.
Advèrbis locals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.
Adv. loc. ant.
Equivalent en castellà: Acá.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ça», p. 210.
Adv. loc. ant.
Equivalent en llatí: Huc.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ça», p. 210.
Adv. ll. ant. Aquí, en la quinta accepció.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ça», p. 620. Impremta de Josep Torner.

Ça!

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ça!», p. 8. Edicions Polígrafa.