Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1225. Editorial Selecta-Catalonia.
A Alcoi, xeus
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.
A Alcoi, xeus
2 fonts, 1935.
Tenen un deix especial en parlar, que, segons les orelles populars, recorda la veu del teuladí, la pintura onomatopeica del qual és «xeu-xeu».
Els d'Alcoi, xeus
2 fonts, 1978.
S'atribueix el mot «xeu» a la manera de parlar que tenien les classes populars d'Alcoi en el qual les as finals sonaven es.
En Alcoi, els xeus. —Has vist la cuca fera?
1 font, 1992.
En Alcoi, xeus
1 font, 1999.
Lloc: País Valencià.