Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1209. Editorial Selecta-Catalonia.
A Bellpuig, espasetes
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1937.
A Bellpuig, espasetes
7 fonts, 1951.
Segons Joan Amades, els regidors de Bellpuig tenien el privilegi (concedit pel duc de Cardona) de portar espasa. Es pensaven que això els feia invencibles. Un dia que baixà una gran riuada pel riu Corb, intentaren aturar-la amb les espases, però la riuada se'ls endugué.
Valeri Serra Boldú ho va explicar així: Segons sembla, a la gent de Bellpuig es donava el nom d'espasetes perquè els regidors tenien el dret de cenyir espasa, per privilegi del senyor feudal. Diu que una vegada baixava rubina pel reguer i l'Ajuntament va prendre l'acord d'anar-la a deturar. Efectivament, van anar fora vila i, plantant-se davant el reguer, clavaren les espases a terra i van exhortar-la que reculés, i… prou, prou…, si no reculen ells, la rubina se'ls emporta.
Lloc: Subcomarca de Tàrrega (Urgell).
Font: A 774 - 1, p28.
Joan Amades —potser perquè, a diferència de Serra Boldú, no era fill d'aquesta subcomarca— explicava un final més ridícul per als espasetes de Bellpuig: Els regidors anaren al peu del reguer i, traient-se tots l'espasa, s'encararen amb la rubina i li digueren: Rubina, en nom del rei, atura't! La rubinada fou aleshores més forta que mai i, en lloc d'aturar-se, se'ls emportà aigües avall.
Lloc: Subcomarca de Tàrrega (Urgell).
Font: R 227, p9-10.
Lloc: Bellvís.
Les Espasetes de Bellpuig
1 font, 1937.
Per un vell privilegi concedit pel duc de Cardona, els regidors de Bellpuig tenien dret a portar espasa. Aquesta distinció creien que els donava un poder gran. Un dia baixà pel riu una forta rubinada. Els regidors es cregueren amb prou força per a deturar-la. Anaren al peu del riu i, treient-se tots l'espasa s'encararen amb la rubina i li digueren: -Rubina, en nom del rei, atura't. La rubinada fou aleshores més forta que mai, i en lloc d'aturar-se se'ls emportà riu avall.
Lloc: Bellpuig (Urgell).