Paremiologia catalana comparada digital

A Besalú són lladres de la veracreu

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

A Besalú són lladres de la Vera Creu

4 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 479. Edicions 62.
Ref. Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. 1951,pàg.1209.
Lloc: Garrotxa.
Pujiula Ribera, Jordi (2012): Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC), núm. 23 «Dites, refranys i malnoms de la Garrotxa», p. 99. Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC).
Lloc: Subcomarca de Besalú (Garrotxa).
Font: F 524 II.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 5. 6. Comarca de la Garrotxa. 6.6. Subcomarca de Besalú (Garrotxa)», p. 264. Autoedició.

A Besalú són lladres de la vera creu

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1209. Editorial Selecta-Catalonia.

A Besalú són lladres de la Veracreu

1 font, 1978.
Diuen que, en un dels viatges a Roma, Benet VIII atorgà la creació d'un bisbat a Besalú a Bernat Tallaferro (990-1020) i que aquest portà cap a Besalú la relíquia de la Veracreu que es conserva a l'església de Sant Vicenç de Besalú. D'altra banda, hi ha qui afirma (per exemple el dominic Antoni Vicenç Domènec ―1553-1607― en el seu Flos Sanctorum) que la relíquia la va portar sant Dames al seu poble (Argelaguer) i que els de Besalú la van robar el 1025.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Garrotxa. Besalú». Manuscrit.