A Bescaran, «tontos»

Entre moltes altres històries, es conta que, un dia de Nadal, les autoritats de la vila, ben abrigades amb abrics pesants i gruixuts, van acudir a missa i es van adonar que no cabien al banc de l'església de Sant Martí: van pensar que s'havia encongit. Es van treure els abrics i van començar a estirar el banc pels dos caps. Quan van considerar que ja l'havien estirat prou, s'hi van asseure: ara hi cabien… (amb més detalls a l'original).

Es conten diverses coses estranyes dels veïns de Bescaran, totes encaminades a tractar-los d'estults. No s'hi cull oli, per la qual circumstància han d'anar-lo a comprar a la Seu d'Urgell. Cada tarda surten de Bescaran cap a la Seu un estol format per tres o quatre-centes dones, totes proveïdes del seu setrill, les quals van a comprar els cinc cèntims d'oli que necessitaran l'endemà per a cuinar (continua a l'original).

Lloc: Bescaran.

Joan Amades va recollir aquests exemples de la seva estultícia, segons explicaven els pobles veïns rivals de Bescaran: «Es conten diverses coses estranyes dels veïns de Bescaran, totes encaminades a tractar-los d'estults. No s'hi cull oli, per la qual circumstància han d'anar-lo a comprar a la Seu d'Urgell. Cada tarda surten de Bescaran cap a la Seu un estol format per tres o quatre-centes dones, totes proveïdes del seu setrill, les quals van a comprar cinc cèntims d'oli… (segueix a l'original).

Lloc: Valls de la Valira (Alt Urgell).

Font: R 227, p10.