A Castelló, vila major, tot són jutges i notaris

Contaven que els habitants de Castelló vivien amb l'esquena dreta i que només es mantenien dels jutges i dels notaris de la ciutat, que feien que molta gent de la contrada anés a demanar-los consells i a resoldre conflictes.

Cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, en la qual són retretes les poblacions de gairebé tota la costa catalana.

D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.

Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics"

Bella cançó popular del segle XVIII, gairebé oblidada, que d'una manera esquemàtica descrivia els pobles del litoral català, tal com eren en aquell temps. Molt diferent d'ara, naturalment. Amb poques paraules, es va formant una ajustada síntesi de la vida i la gent dels pobles de la costa. En molts casos la descripció encara és vigent, o ho va ser fins fa pocs anys.

Tot l'Empordà sentia certa admiració per la vila de Castelló d'Empuries, però alhora tenia aversió pels seus habitants, als quals creia carregats de formulismes i protocols antipàtics com a resultat del freqüent tracte amb la gent de lleis que, segons diverses dites tòpiques, residien a la vella ciutat empordanesa.

Lloc: Castelló d'Empúries.