Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
A Martorelles, carboners
16 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.
A Martorelles, carboners
13 fonts, 1928.
La gent es guanyava la vida fent de boscater o carboner. N'hi havia molts.
Lloc: Mollet del Vallès.
La gent es guanyava la vida fent de boscater o carboner. N'hi havia molts.
Lloc: Martorelles (Vallès Oriental).
A Martorelles, / carboners
1 font, 1937.
Els deien carboners, per les cuites de Carbó que feien en la Pineda Fosca. Els dies de Carnaval, les colles de Martorelles, que ballaven el Ball de les Gitanes, els diablots sempre portaven lligada al forçat, una brasa de carbó.
A Martorelles, Carboners
1 font, 1937.
Els de Martorelles són considerats com els carboners del Vallès. En llurs boscos, des de molt antic que s'hi feia carbó, i, la gent vella diu que quan es van artigar molts boscos per convertir-los en vinya hi trobaren moltes brases de carbó i molta terra cremada i cuita per efecte de les grans carboneres que s'hi havien fet. Els diablots de les colles carnestolenques del ball de les Gitanes de Martorelles duen per distintiu una brasa de carbó lligada.
Lloc: Martorelles (Vallès Oriental).
A Martorelles, Carboners (cont. 1)
1 font, 1937.
I penjada en l'entreforc de la forqueta que llueixen com a distintiu del càrrec, i quan alaben la seva colla qualifiquen els companys ballaires de carboners.
Lloc: Martorelles (Vallès Oriental).