Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
A Martorelles, carboners
18 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.
A Martorelles, carboners
15 fonts, 1928.
Fins fa poc temps, el carboneig (elaboració del carbó d'alzina i rabassó) era una activitat molt important als pobles de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada.
Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers, a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se.
Ens indica la importància que va tenir aquesta activitat a la població. Antigament, a Martorelles i Santa Maria de Martorelles hi havia grans extensions de bosc, fet que era aprofitat per molts dels seus habitants, que es dedicaven al carboneig. L'expansió de la vinya va suposar la tala de molts d'aquests boscos, pel que queden pocs vestigis d'aquesta activitat. Tanmateix, la dita ha perdurat fins als nostres dies. De: Amades, Joan.
Font: Refranys geogràfics (1937).
La gent es guanyava la vida fent de boscater o carboner. N'hi havia molts.
Lloc: Mollet del Vallès.
La gent es guanyava la vida fent de boscater o carboner. N'hi havia molts.
Lloc: Martorelles (Vallès Oriental).
A Martorelles, / carboners
1 font, 1937.
Els deien carboners, per les cuites de Carbó que feien en la Pineda Fosca. Els dies de Carnaval, les colles de Martorelles, que ballaven el Ball de les Gitanes, els diablots sempre portaven lligada al forçat, una brasa de carbó.
A Martorelles, Carboners
1 font, 1937.
Els de Martorelles són considerats com els carboners del Vallès. En llurs boscos, des de molt antic que s'hi feia carbó, i, la gent vella diu que quan es van artigar molts boscos per convertir-los en vinya hi trobaren moltes brases de carbó i molta terra cremada i cuita per efecte de les grans carboneres que s'hi havien fet. Els diablots de les colles carnestolenques del ball de les Gitanes de Martorelles duen per distintiu una brasa de carbó lligada.
Lloc: Martorelles (Vallès Oriental).
A Martorelles, Carboners (cont. 1)
1 font, 1937.
I penjada en l'entreforc de la forqueta que llueixen com a distintiu del càrrec, i quan alaben la seva colla qualifiquen els companys ballaires de carboners.
Lloc: Martorelles (Vallès Oriental).