A Premià són gafarrons

Va aparèixer un gafarró al campanar i el van prendre per la Mare de Déu.

Quan a la població hi havia camps i hortes, hi sovintejaven aquests ocells. Amb tot, hi ha qui conta que una vegada un gafarró es va aturar al cim del campanar i que els de Premià van creure que era l'Esperit Sant que els venia a donar alguna nova. Tots van acudir a la plaça per tal d'escoltar-lo, però l'ocell, en veure tanta gent, va fugir volant.

D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.

Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics"

Va aparèixer un gafarró al campanar i el van prendre per la Mare de Déu.

Aqueixa cançó fou dictada per un pilot de Mataró. PER tractar-se d'una vella cançó on s'hi esmenten els pobles de la costa, en reproduïm el tros que fa referència als pobles compresos entre Vilanova i Blanes, i que en Pellicer esmenta en la seva obra 'Illuro'

Una vegada es va presentar un gafarró al cim del campanar. Els veïns, que no Havien vist mal un tal moixonet tan graciós, cregueren que era l'Esperit Sant que baixava del cel per donar-los alguna nova de part del Pare Etern, i tots acudiren a la plaça. L'ocellet en veure tanta gent fugí i deixà el poble amb un palp de nas.

Lloc: Premià de Mar (Maresme).

Dita tòpica.