A Premià són gafarrons

Va aparèixer un gafarró al campanar i el van prendre per la Mare de Déu.

Quan a la població hi havia camps i hortes, hi sovintejaven aquests ocells. Amb tot, hi ha qui conta que una vegada un gafarró es va aturar al cim del campanar i que els de Premià van creure que era l'Esperit Sant que els venia a donar alguna nova. Tots van acudir a la plaça per tal d'escoltar-lo, però l'ocell, en veure tanta gent, va fugir volant.

D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.

Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics"

Va aparèixer un gafarró al campanar i el van prendre per la Mare de Déu.

Aqueixa cançó fou dictada per un pilot de Mataró. PER tractar-se d'una vella cançó on s'hi esmenten els pobles de la costa, en reproduïm el tros que fa referència als pobles compresos entre Vilanova i Blanes, i que en Pellicer esmenta en la seva obra 'Illuro'

Una vegada es va presentar un gafarró al cim del campanar. Els veïns, que no Havien vist mal un tal moixonet tan graciós, cregueren que era l'Esperit Sant que baixava del cel per donar-los alguna nova de part del Pare Etern, i tots acudiren a la plaça. L'ocellet en veure tanta gent fugí i deixà el poble amb un palp de nas.

Lloc: Premià de Mar (Maresme).

Dita tòpica.

Els habitants de Premià de Mar són coneguts com a "Gafarrons". Aquest malnom té diverses versions sobre el seu origen. Una de les més populars explica que els ocellaires barcelonins venien a caçar aquests petits ocells a Premià, i els venedors cridaven: "Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de Premià!". Aquesta expressió es va convertir en un símbol d'identitat per als premianencs.

Lloc: Premià de Mar.

Una segona versió apunta que, en fundar-se el barri de mar, els pescadors cantaven una sola cançó tot el dia, com els gafarrons amb el seu cant, i els de “dalt” els comparaven així. La tercera està vinculada a les picabaralles amb Premià de Dalt, quan algú va anomenar el poble petit “una mena de gafarró”. La quarta data del segle XIX i fa referència a un malentès durant la construcció del campanar de Sant Cristòfol, quan un rector va confondre un gafarró amb un colom.

Lloc: Premià de Mar.