A Sant Feliu de Torelló, pescallunes

Uns fadrins una nita anaven de camí i veieren la lluna reflectida a la riera. Cregueren que era un formatge i tractaren de pescar-lo amb un cove. D'ací el refrany «cercar la lluna amb un cove». Una variant diu que la veieren emmirallada en l'aigua d'un pou; temeren que s'ofegaria i cridaren tot el veïnat, que acudí amb coves i parpals per tal de pescar-la. La tradició també és conguda a València i és atribuïda als veïns de Benigani.

Joan Amades, Folklore de Catalunya, I. Rondallística. Rondalles, Barcelona (Editorial Selecta), 1974, p1168-1169: «604: A Sant Feliu de Torelló, pescallunes» (explicat amb més detall a l'original.

Lloc: Vic (Osona).

Anant de camí una nit una colla de joves de Sant Feliu, veieren la lluna retratada a les aigües de la riera, però en lloc de creure que era el seu reflex cregueren que era la lluna mateixa que havia caigut a la riera. Tractaren de pescar-la, però com que eren pocs acudiren al poble, tocaren a sometent i el veïnat es va llevar, i amb eines i pales anaren à aquell lloc on feren grans treballs per tal de pescar-la amb un cove (Explicat amb més detall a l'original).

Lloc: Sant Feliu de Torelló.

S'explica que van veure que la lluna s'estava ofegant al riu Brugent i van voler salvar-la pescant-la amb un cove.