Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1218. Editorial Selecta-Catalonia.
A Sant Pere de Torelló, socarracristos
9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.
A Sant Pere de Torelló, socarracristos
6 fonts, 1935.
En vigílies de la Festa Major encarregaren a un escultor una imatge del Sant Crist. L'escultor no tingué prou temps per a acabar-la i els la va lliurar acabada de pintar. perquè els feligresos en anar-la a besar no s'embrutessin de pintura la van eixugar amb una manta. Tot el borrissol hi quedà enganxat; per treure-l'hi feren una foguera a la plaça i el van socarrar.
En haver-hi una gran sequera, els habitants de Sant Pere decidiren anar en processó al santuari de la Mare de Déu de Bellmunt amb el santcrist del poble. En ser al santuari, aigua del cel i a l'hostal de Malgovern deixaren unes mantes als fidels perquè emboliquessin el santcrist. En arribar a l'església de Sant Pere i desembolicar-lo veieren que la imatge havia quedat coberta de pèls de la manta. El sagristà ho va veure clar: va agafar les espelmes i va socarrar els pèls de la imatge.
Lloc: Osona.
A Sant Pere de Torelló, soquerracristos
1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
A Sant Pere de Torelló, Sucarracristos
1 font, 1937.
En ocasió d'una Festa Major, feren fer una imatge nova del Sant Crist. L'encarregaren amb tan poc de temps que els la varen lliurar encara fresca de pintura. Perquè no embrutés els llavis dels feligresos en anar-la a besar, l'eixugaren amb una flassada tota peluda. El borrissol de la flassada s'enganxà a la pintura i la imatge quedà peluda com un ós. No atrevint-se a posar-la d'aquella manera a l'altar, feren una gran foguera enmig de la plaça i la varen socarrar.
Lloc: Sant Pere de Torelló.
Socarracristos a Sant Pere de Torelló, pescallunes a Torelló
1 font, 2014.
Malnoms.