Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1218. Editorial Selecta-Catalonia.
A Saraís, saltabancals
8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.
A Saraís, saltabancals
4 fonts, 1951.
A Sapeira, saltabalcals
1 font, 1935.
Hom diu que només mengen cebes i que resen la següent oració, dedicada a aquesta bulbàcia: «Déu te salve, salve i ceba, / Déu te salve, ceba i pa. / Déu te salve, ceba sola, / Déu te salve a tot hora.
A Sarahís, saltabancals
1 font, 1928.
Els fills d'aquest poble són anomenats així fent al·lusió als molts bancals amb què estan graonades les terres de conreu, a causa de la seva pronunciada vessant. És tradició popular que una vegada un llop en va saltar nou d'un bot.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).