Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1209. Editorial Selecta-Catalonia.
A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.
A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
3 fonts, 1935.
Al·ludeix a barris de Blanes.
A Venècia mengen brutícia i a Vilavall mengen gall
2 fonts, 1978.
A Venècia mengen brutècia / A Vilavall mengen gall
1 font, 1985.
Vol dir que al barri de Venècia eren pobres i ordinaris i al de Vilavall, senyors.
Lloc: Lloret de Mar (Selva).
A Venécia mengen brutécia; a Vilavall mengen gall
1 font, 1989.
Romanalla de les antigues discòrdies intestines. Volia dir que els senyors (propietaris, naviliers, indians) vivien a Vilavall (barri de ponent), mentre que la gent més pobra i senzilla tenien la casa a Venécia (barri de llevant).
Lloc: Lloret de Mar.