Paremiologia catalana comparada digital

A bon punt

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Á bon punt

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Á buen punto.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 7. Del adverbio. Adverbios de modo. Compuestos ó frases adverbiales», p. 128. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Mod. adv. Á tèmps, oportunamènt.
Equivalent en castellà: Á buen punto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punt», p. 596. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Á tèmps, oportunamènt.
Equivalent en francès: À propos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punt», p. 596. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Á tèmps, oportunamènt.
Equivalent en italià: A tempo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punt», p. 596. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Á tèmps, oportunamènt.
Equivalent en llatí: Opportune.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punt», p. 596. Impremta de Josep Torner.

A bon punt

1 font, 1867.
Equivalent en castellà: A buen punto.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de modo. Compuestos», p. 59. Hermanos Espasa, Editores.