Paremiologia catalana comparada digital

A l'alça

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1933.

A l'alça

3 fonts, 2004.
Locució que serveix per a expressar l'augment del preu d'un bé econòmic (monedes, mercaderies, lloguers, etc.).
Amb la crisi els preus van a l'alça.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Encarint-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Loc. adv. [LC] ECT]. [Calcular] triant els valors més alts, prefigurant un augment del valor.
Han arrodonit els preus a l'alça.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «alça 1». Institut d'Estudis Catalans.
Loc. adj. [LC] ECT]. [Evolució d'una magnitud, modificació d'una magnitud] a valors més alts.
S'ha confirmat la tendència a l'alça de la morositat. | Si bé l'estimació és a l'alça, serveix a títol orientatiu.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «alça 1». Institut d'Estudis Catalans.
Ecarint-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Estar a l'alça, com el pa blanc

2 fonts, 1933.
Qui va avant en algo; progressa, mana, se'n fa cas d'ell…
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 157. Societat Castellonenca de Cultura.
Qui va avant en algo; progressa, mana, se 'n fa cas d'ell. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Pérez Silvestre, Sergi (2005): Font, 7 (2005) «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque. E», p. 38. Ajuntament de Vila-real.

Estar a l'alça

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Alça 3», p. 155. Edicions Polígrafa.