Paremiologia catalana comparada digital

A l'alba

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1984.

A l'alba

7 fonts, 1984.
Es llevaven a l'alba i anaven a mercart.
Lloc: Vic (Osona).
A l'alba es dóna per vençut: no hi ha cap títol prou perfecte per aquell conte tan perfecte que cap títol no li és prou bo.
En veure's la primera claror del dia.
Al primer llustre, a l'hora prima, al rompent de l'alba, de matinada.
Sinònim: A primera hora, a sol ixent, a cant de gall, a punta de dia, al gall cantant, a l'aurora, en clarejar, a la matinada, a trenc d'alba, a l'albada, de bon matí, de gran matí, a toc de matines, a toc d'oració, a punta de sol, a punta d'alba, en llustrejar,.
S'adormí a l'alba, quan la natura deixa de badallar.
A l'alba, el professor de música li va dir allò de «sempre t'estaré agraït, com et podré oblidar?», i, a ella, li va semblar que eren uns mots de debó.
El governador alçà els ulls a l'alba i gemegà.
Alçar-se-néixer-rompre el dia, començar a fer-se (de) dia (clar), apuntar-despuntar-traspuntar-reganyar el dia o l'alba, començar a llucar el sol, clarejar, farolar.
Sinònim: A l'albada | A hora d'alba | A la punta de l'alba | A punta d'alba | A punta de dia-sol | A puntes de sol | A trenc d'alba | Al trenc de l'alba |Al rompent de l'alba | En trencar l'alba | L'alba trenca | A trenc de dia.
Lloc: Catalunya del Nord.

A l'alba (o a l'albada)

1 font, 1997.
Moment del dia: crepuscle matutí.