Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arma», p. 284. Edicions Polígrafa.
A l'arma i a l'enemic, no els apuris
5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1884.
A l'arma i a l'enemic / no els apuris
1 font, 1966.
Lloc: Lleida.
A l'arma i a l'enemic, no el cansis
1 font, 1926.
Font: Labèrnia Dicc.
A l'arma i a l'enemic, no els apuris
1 font, 1999.
A l'arma i als enemics, no els apuris
1 font, 1951.
Al arma ni al enemich no l'apures
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Arma sobrado caliente, es muy fácil que reviente y haya dado al imprudente.