Refr. Mar. Vol dir que si un no procura compensar-se ell mateix, d'amagat si cal, no és probable que els altres el rescabalin. Origen: La freqüència amb què el furt de peix es produïa entre la gent que tirava l'art.
A l'art, qui no hi roba no hi té part
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1985.
A l'art qui no roba no hi té part
3 fonts, 1985.
Lloc: Lloret de Mar.
Font: «La Bella Dolores», 1999.
Locució que es va mantenir perenne fins que desapareix el darrer art de les platges de Lloret (1972). El significat el coneixia tot Déu, pescadors, pagesos i gent d'oficis, l'alcalde i el rector de la parròquia. Ja podia vigilar el patró que al més petit descuit peix al sac, tant els vailets com altres de més edat a la primera oportunitat que tenien enxarpaven un pagell, un roger, un calamar.
Lloc: Lloret de Mar.
A l'art, qui ni hi roba no té part
1 font, 2010.
A l'art, qui no hi roba no hi té part
1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
A l'art, qui no tira i no roba no hi té part
1 font, 2010.
En aquest tipus de pesca qui no hi col·laborava i no podia robar algun peix no hi tenia benefici.
Lloc: Cadaqués (Empordà).