Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1211. Editorial Selecta-Catalonia.
A les Corts de Sarrià, panarres i albergínies
6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.
A les Corts de Sarrià, panarres i albergínies
3 fonts, 1935.
Vegeu el que en diem en el volum XXVI, p. 29.
A les Corts, panarres
2 fonts, 1928.
Un any per la Festa Major van ésser tants els forasters que hi van acudir, que es van acabar tot el pa i molts no en pogueren menjar, i per sopar cap veí no en tenia. L'any següent van fer pastades extraordinàries i tothom proveí de pa; però aquell any, escarmentats perquè l'any anterior no van poder menjar pa, gairebé no hi va anar ningú i els veïns de les Corts tingueren pa per vuit dies.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Tenen aquesta fama des que per la festa major s'acabava el pa, o perquè venia molta gent de fora o perquè l'acaparaven els d'allà.
Lloc: Mollet del Vallès.
A les Corts, esbergínies
1 font, 1935.
La majoria de veïns de les Corts eren hortolans i venien a vendre verdures als mercats barcelonins. Es distingien per la bona qualitat de les albergínies.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).