Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1208. Editorial Selecta-Catalonia.
A les tres, Barcelona és
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
A les tres Barcelona és
5 fonts, 1935.
Tot i que des de fa temps s'usa en el sentit de «a la tercera va la vençuda», té el seu origen en el Consell de Cent barceloní, segons les normes del qual quan es trobaven tres consellers junts ja representaven la ciutat.
A les tres, Barcelona és
2 fonts, 1935.
És usat en sentit indeterminat, per a iniciar el començament d'una cosa i també en pronunciar el nombre tres. Recorda els temps del vell Consell de Cent, segons les ordinacions del qual, en trobar-se tres consellers en un lloc, per privat que fos i encara que hi haguessin anat separadament, particularment i sense caràcter de consellers, ja es considerava que representaven la ciutat, i s'havien de comportar corporativament i com a representants oficials de Barcelona.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
És usat en sentit indeterminat per indicar el començament d'una cosa i també pronunciar el número tres.
Recorda els temps del vell Consell de Cent, segons les ordinacions del qual, en trobar-se tres consellers en un lloc, per privat que fos i encara que hi haguessin anat separadament…
A les tres, Barcelona és (cont.)
1 font, 1989.
… particularment, sense caràcter de consellers, ja es considerava que representaven la ciutat, i s'havien de comportar corporativament i com a representants oficials de Barcelona.