Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2529», p. 111. Columna Edicions.
A mi, que soc colomí
3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
A mi que sóc colomí
1 font, 1992.
A mí, que soc colomí
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
A mi, que sóc colomí!
1 font, 1926.
Es diu per demostrar incredulitat o no aquiescència a allò que un altre afirma o demana.
Lloc: Val.