Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1682», p. 93. Columna Edicions.
A perdiu per barba i peti qui peti
13 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1951.
A perdiu per barba, i peti qui peti
3 fonts, 1989.
S'utilitza per a indicar que es vol fer una cosa sigui com sigui i conformant-se amb totes les dificultats i tots els perjudicis que se'n puguin derivar.
S'aplica per indicar que es vol fer una cosa a tot vent i a tota vela, conformant-se o fent que els altres rebin tots els perjudicis o dificultats. L'origen rau en la queixa que feren els monjos de Poblet quan el metge els receptà que deixessin de menjar perdiu a cap àpat, perquè els perjudicava…
A perdiu per barba i peti qui peti
2 fonts, 1951.
S'aplica per a indicar que hom vol fer una cosa a tot vent i a tota vela, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats.
Sinònim: A tot vent i a tota vela.
D'origen anecdòtic més o menys històric.
A perdiu per barba
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
A perdiu per barba i pete qui pete
1 font, 2008.
A perdiu per barba, i avant
1 font, 2008.
A perdiu per barba, i peti qui peti (cont.)
1 font, 1989.
… La salut. Ells preferiren carregar amb les conseqüències abans que haver de prescindir d'un plaer gastronòmic.
A xai per barba i peti qui peti
1 font, 1998.
Diuen que els frares de Poblet es van plantejar no menjar tanta carn, perquè es ferien, però com que necessitaven el pergamí per escriure, van dir aquesta frase.
Lloc: Solsona.
Perdiu per dia i per barba i peti qui peti
1 font, 1996.
Tenia més tirada pels fariseus de l'estricta observància que no pas per la nissaga sacerdotal que practicava l'observància de perdiu per dia i per barba i peti qui peti.