Paremiologia catalana comparada digital

A peu descalç

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

A peu descalç

5 fonts, 1926.
Amb els peus descalços.
Prometré-us de anar a peu descalç a la casa sancta de Hierusalem, Tirant, c. 87.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Descalç, -alça». Editorial Moll.
Sense calçat / amb els peus descalços.
Corria a peu descalç i es va clavar una punxa / Els pescadors rarament van calçats; acostumen d'anar a peu descalç.
Sinònim: A peu nu.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Descalç». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peu», p. 303. Edicions Polígrafa.
Sense calçat.
Sinònim: Descalç, a peu nu, nu de peus.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 54. Edicions 62.
Descalç. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Anar á peu descals

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 210. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Anar-hi a peu descalç

1 font, 1968.
[…] el tenia abandonat i havia tingut el coratge de no anar-lo a veure torejar, quan tants pares hi anirien a genollons i a peu descalç!
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 18. El «català de la Manxa»», p. 233. Editorial Pòrtic.