Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1146. Editorial Selecta-Catalonia.
A qui diu la veritat, el pengen
10 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1935.
El qui diu la veritat, el pengen o mor penjat
3 fonts, 1951.
A qui diu la veritat el pegen
1 font, 2006.
A qui diu la veritat, el pengen
1 font, 1992.
Al (o A) qui diu la veritat, el pengen
1 font, 1999.
Vol dir que de vegades és millor callar. La gent té aquesta dita com un axioma juridicopopular. De la faula d'Isop «De l'home vertader i de l'enganyós i de la mona».
Al qui diu la veritat el pengen
1 font, 1935.
Faula 8a del llibre quart, «De l'home vertader i de l'enganyós i la mona». Dos companys anaven de viatge i van parar al país de les mones. La mona mestra s'havia erigit com a reina i volgué muntar una cort semblant a la de Roma. De: Isop.
El que diu la veritat el pengen
1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
El que diu la veritat, el pengen o mor penjat
1 font, 1997.
Refranys de la justícia.
El qui diu la veritat el pengen
1 font, 1985.
Que sempre la veritat no es pot dir.
Lloc: Bot (Terra Alta).