Paremiologia catalana comparada digital

Lluna plena porta nena

22 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1900.

Lluna plena, porta nena

9 fonts, 1980.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 651. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 201. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «La lluna», p. 42. J. Huguet Pascual, editor.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 29. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (III)», p. 7. Revista L'Estel.

Lluna plena porta nena

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Cicles i signes astrals», p. 193. Edicions Tres i Quatre.
Es diu —però no es creu- que la fase de la lluna determina el sexe del fetus.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Plenilunis», p. 650. Web.

Lluna plena, / porta nena

2 fonts, 1930.
Sobretot es creu en la gran influència de la lluna per dictaminar el sexe dels infants que han de néixer, i que aquest és un o altre segons sigui la lluna en què s'ha produït el part anterior. Així, per l'observació de l'estat de la lluna, quan una dona i.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 75. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Lluna plena, serà nena

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.

Lluna plena en porta nena

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 854», p. 585. Columna Edicions.

Lluna plena porta nena; quart minvant porta infant

1 font, 2011.
Abans de l'aparició dels ecògrafs, es recorria a la lluna per predir el sexe de les criatures quan encara eren al si de la mare.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.1. La vida», p. 61. Eixam Edicions.

Lluna plèna, en pòrta nèna

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 355. Centre Excursionista de Catalunya.

Lluna plena, serà (o porta) nena

1 font, 1999.
Creença popular. El part en lluna plena donarà una nena.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 38. Edicions 62.