Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1215. Editorial Selecta-Catalonia.
A tant per cap, com a Montserrat
7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1947.
A tant per cap, com a Montserrat
6 fonts, 1951.
Dita tòpica. Segons Amades, té l'origen en els antics costums conventuals. Volen dir, ara, el mateix. Abans aquest comprenia tota la comunitat, frares i llecs.
Sinònim: Veg. A tant per cap.
Lloc: Marina Baixa.
A tant per cap, / com a Montserrat
1 font, 1947.
Significa que cad u ha de pagar el seu. Fa al·lusió a les visites col·lectives a Montserrat, en les que, generalment, els concurrents paguen un tant fixat o bé posen cada setmana una quantitat en dipòsit, per a fer una excursió a la muntanya al cap d'un any o d'altre termini. Aquest costum havia estat molt estès entre nuclis de gent modesta.