Paremiologia catalana comparada digital

Per on salta la cabra, salta el cabrit

30 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1932.

Per on salta la cabra, salta la que mama

8 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cabra - cabrit», p. 54. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 114. Garsineu Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Moltons, ovelles i», p. 126. Editorial Millà.
Font: https://glossaris.servidor-alicante.com/termes-refranys-catalans/cabra.
Miquel Boix Planes (2019): «https://www.instagram.com/miquelboixplanes/». Instagram.
Els fills fan el mateix que els pares.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 23. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Per on salta la cabra, salta la xota

4 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cabra - cabrit», p. 54. Editorial Millà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 140», p. 481. Columna Edicions.
De la semblança entre fills i pares.
Sinònim: Els testos s'assemblen a les olles.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sinònim: V. De pare músic fill ballador.
Lloc: Menorca.
Slow Life Menorca (2019): «https://twitter.com/SlowLifeMenorca/status/1127134763234529280». Twitter.

A on bota sa cabra, salta es cabrit

2 fonts, 2003.
Normalment, com més jove més forces.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.8. Cabra/Boc. Refranys», p. 41. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 19. Consell de Mallorca.

Allà on s'alça sa cabra s'alça sa cabrida

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1034. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 462. Edicions 62.

On salta la cabra salta el cabrit

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1034. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 463. Edicions 62.

Per on bota la cabra, bota la xota

2 fonts, 1980.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 260. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ovelles i cabres», p. 112. J. Huguet Pascual, editor.

Per on salta la cabra, salta el cabrit

2 fonts, 1998.
Sinònim: El fill del gat, si no se li assembla de la cua se li assembla del cap.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «169», p. 57. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 114. Garsineu Edicions.

A on bota la cabra, salta el cabrit

1 font, 2000.
Estructures amb connectors adverbials.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «1. La paremiologia: Refranys i frases fetes. 1.2. Aportacions d'alguns autors a l'estudi dels refranys: característiques, estructura i tipus», p. 20. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cabra», p. 39. Editorial Moll.

On salta la cabra / salta la cabrida

1 font, 1967.
'Cabrida': La femella del bestiar cabrú que encara mama o que no arriba a l'any (Cat.).
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cabrida», p. 28. Edicions Polígrafa.

On salta la cabra, / salta la cabrida

1 font, 1932.
Cabrida: cabra abans de complir l'any.
Lloc: Sant Julià de Lòria, Vallcebre, Merlès, Ripoll.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Cabrida», p. 106. Butlletí de Dialectologia Catalana.

On salta la cabra, salta la cabrida

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Cabra - cabrit», p. 54. Editorial Millà.

Per a on bota la cabra, bota la xota

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «P», p. 92. Ajuntament d'Alzira.

Per on salta la cabra salta la xota

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.

Per on salta la cabra, / salta la xota

1 font, 1967.
Lloc: Ontinyent.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cabra», p. 24. Edicions Polígrafa.