Paremiologia catalana comparada digital

Advocat de marge

10 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1907.

Advocat de marge

2 fonts, 1999.
Advocat dolent o que no ha acabat la carrera.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Es diu a (d')un mal advocat.
Sinònim: Advocat de secà.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 27. Editorial Trabucaire.

Advocat de peu de marge

2 fonts, 1926.
Advocat curt d'enginy o de talent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Marge Loc. b)». Editorial Moll.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peu», p. 303. Edicions Polígrafa.

Abogat de marge

1 font, 2014.
Advocat. Són dos qualificatius sarcàstics que defineixen qui presumeix de savi sense ser-ho.
Sinònim: Abogat de secà.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. A. Abogat», p. 21. Autoedició.

Abogat de marge!

1 font, 1932.
Advocat sense cpredit. Qualsevol que es tingui per p'oca cosa.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno II (Marzo-Abril de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 178. Societat Castellonenca de Cultura.

Abogat de peu de marge

1 font, 1917.
Malt nom que s'usa per maltractar a hu que vulgui ser massa savi. De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Advocat de cap de marge

1 font, 1991.
No servir per a res.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 30. Cooperativa Gràfica Dertosense.

És un advocat de marge

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 279. Editorial Antinea.

Es un advocat de peu de marge

1 font, 1907.
Sinònim: Es un advocat de secá.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. E», p. 66. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.