Paremiologia catalana comparada digital

Advocat de marge

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1917.

Advocat de marge

2 fonts, 1999.
Advocat dolent o que no ha acabat la carrera.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Es diu a (d')un mal advocat.
Sinònim: Advocat de secà.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 27. Editorial Trabucaire.

Abogat de peu de marge

1 font, 1917.
Malt nom que s'usa per maltractar a hu que vulgui ser massa savi. De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Advocat de cap de marge

1 font, 1991.
No servir per a res.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 30. Cooperativa Gràfica Dertosense.

Advocat de peu de marge

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peu», p. 303. Edicions Polígrafa.

És un advocat de marge

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 279. Editorial Antinea.