Paremiologia catalana comparada digital

Agafar-se com l'agram

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1891.

Agafar-se com el gram

2 fonts, 1926.
Esser molt enganxadís, difícil de desllapissar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gram (o agram) Loc. a)». Editorial Moll.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.

Agafar-se com l'agram

2 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 123. Editorial Selecta-Catalonia.
Per la vivacitat de la grama o agram.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Abans de la recol·lecció», p. 167. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

S'agafa com l'agram

2 fonts, 1891.
Comparansa.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Agram. Comparansa», p. 14. Associació d'Excursions Catalana.
D'alguna d'elles, com la grama o agram, és proverbial sa vivacitat.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 11 (Any I, 14-març-1936) «Folklore de la pagesia. Abans de la recol·lecció», p. 24. Revista Curiositats de Catalunya.

S'aferra mes que'l gram

1 font, 1915.
Un impertinent. Us actual. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0054 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434870304201/71/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.