Paremiologia catalana comparada digital

Ai, ai!

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.

Ai, ai!

3 fonts, 1966.
Interj. que denota estranyesa.
Ai, ai!: com s'explica, això! / Ai, ai!: que no em toca a mi, aquesta vegada.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire...», p. 37. Editorial Claret.
Exclamació de dolor.
Ai quin mal!, ai quina por (Cat., Bal., Val.).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ai, ai!», p. 112. Edicions Polígrafa.
Exclamació de dubte i de sorpresa.
I ell va dir: ai, ai! no ho sabia | I le senyor X dirà: ai, ai!... ara sí que és la nostra (Cat., Bal., Val.).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ai, ai!», p. 112. Edicions Polígrafa.
Expressió d'estranyesa.
Ai, ai, ja sou aquí?
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ai m.», p. 19. Edicions 62.

Ay, ay!

2 fonts, 1867.
De admiracion. Las mas comunes.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en castellà: ¡Pues! ¡hola, qué extraño!
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 203. Imp. de J. Horta.

Ay, ay, ay!

1 font, 1907.
Dolor.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.