Paremiologia catalana comparada digital

Aigua aldeana, que la terra la demana!

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1888.

Aigua aldeana, que la terra la demana!

3 fonts, 1978.
Lloc: Tortosa, Deltebre.
Font: Vergés 1909 I 86. Casanova 1996: 23 (ap. Vergés). Gomis 1998: 76 (Tortosa): Doneu-nos aigua, l'Aldeana, / que la terra la demana.
O «Aigua, aldeana, que la terra s'aflama!» Aquesta exclamació la deien els tortosins en pujar en romiatge a l'ermita de l'Aldea. Aquestes romeries per demanar pluja van començar al segle XVIII.

Aigua aldeana, que la terra s'aflama!

2 fonts, 1978.
Lloc: Tortosa i Roquetes.
Font: Bayerri I 65. Vallès i Vallès 1992: 208.

Aigua aldeana, que la terra s'aflama

1 font, 1992.
Quan la situació era extrema s'invocava la Mare de Déu de l'Aldea: […] La Mare de Déu de l'Aldea fou trobada al cim d'una olivera, la qual havia nascut d'un bastó que va clavar un cristià il·luminat. Era reclamada en favor de la pluja i fins i tot la portaven a Tortosa per a fer processó. La darrera vegada que la van fer pujar fou el divuit de març de 1923.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).

Daunos aygua, l'Aldeana, / que la terra la demana

1 font, 1888.
A Tortosa quan fan rogativas se dirigéixen á la Mare de Deu de l'Aldea y cantan…
Lloc: Tortosa.