Paremiologia catalana comparada digital

Aiguafreda, aiguafregits

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1935.

Aiguafreda, aiguafregits

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1207. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Aiguafreda (Vallès Oriental).
Víctor Pàmies (2005): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.

Els d'Aiguafreda, aiguafregits

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Vallès Oriental. Aiguafreda». Manuscrit.

A Aiguafreda, aiguafregits

1 font, 2024.
La primera citació documental d'Aiguafreda —a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Martí de l'any 898— ja apareix la forma llatina «Agua frigida», i resulta ben evident que es fa referència a la frescor de les aigües del lloc. Aquesta obstinada referència, milenària, a la característica fredor de l'aigua també ha comportat que la murrieria del rodal hi hagi posat cullerada i, implacable, n'hagi fet aquest joc de paraules per definir-ne els seus pobladors.
Lloc: Vallès.
Vilageliu, Ramon (coord.) (2024): Vallesos, 27. Carpeta «Motius, dites i malnoms» «Maneres de dir-nos», p. 59. Vallesos.

Aiguafreda, aigua fregits

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 19. Edicions El Mèdol.

Aiguafreda, aigua i fregits

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 491. Edicions 62.

Aiguafregit, aiguafregida

1 font, 1999.
Sobrenom dels habitants d'Aiguafreda.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 28. Editorial Trabucaire.