Paremiologia catalana comparada digital

Aixafar-li el cap

14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1805.

Aixafar-li el cap

2 fonts, 2006.
Sinònim: Veg. Trencar-li el cap.
Lloc: Les Borges Blanques i València.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 172. Universitat Miguel Hernández.

Xafar lo cap

2 fonts, 1839.
Fr. met. Humillar la supérbia de algú.
Equivalent en castellà: Quebrantar la cabeza.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cap», p. 298. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Humillar la supérbia de algú.
Equivalent en llatí: Audaciam frangere, caput conterere, quatere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cap», p. 298. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. y fam. Abátrer, humiliar la superbia de algú.
Equivalent en castellà: Quebrantar la cabeza.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Abátrer, humiliar la superbia de algú.
Equivalent en francès: Humilier.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Abátrer, humiliar la superbia de algú.
Equivalent en italià: Rintuzzar l'orgoglio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Abátrer, humiliar la superbia de algú.
Equivalent en llatí: Caput conterere, aufdaciam frangere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 379. Impremta de Josep Torner.

Aixafar el cap

1 font, 1967.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap 1», p. 159. Edicions Polígrafa.

Aixafar el cap a algú

1 font, 1967.
Lloc: València (Horta).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap 1», p. 160. Edicions Polígrafa.

Aixafar el cervell

1 font, 1966.
Picar o donar cops forts damunt del cap deixant-lo esclafat.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aixafar el cervell», p. 133. Edicions Polígrafa.

Aixafar la carabassa

1 font, 2008.
Pobre Joan. Li havien tornat a aixafar la carabassa.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol III. No te quites el sayo», p. 44. Editorial Fonoll.

Xafar èl cap

1 font, 1805.
Met. humiliar la superbia d'algú.
Equivalent en castellà: Quebrantar la cabeza.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Xafar», p. 425.
Met. humiliar la superbia d'algú.
Equivalent en llatí: Caput conterere, audaciam frangere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Xafar», p. 425.