Paremiologia catalana comparada digital

Aixafar-se l'escapulari

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Xafar-se l'escapulari

2 fonts, 2003.
Se xafa l'escapulari.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1839. Publicacions de la Universitat de València.

Xafar-se o calcigar-se l'escapulari

2 fonts, 1926.
Fracassar en una cosa de què un s'havia avanat.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escapulari Loc. b)». Editorial Moll.
Fracassar en una cosa de què un s'havia avanat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Xafar-se u l'escapulari

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 322», p. 125. Columna Edicions.