Paremiologia catalana comparada digital

Alçar-se a majors

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Alçar-se a majors

2 fonts, 1932.
Desvergonyir-se d'inferior a major. Fer el valent.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 255. Societat Castellonenca de Cultura.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1760. Publicacions de la Universitat de València.

Alçar-se a germans majors

1 font, 1926.
Rebel.lar-se.
Font: Aladern Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Alçar Loc. r)», p. 452. Editorial Moll.

Alçarse a majors

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 16. Editorial Arte y Letras.