Paremiologia catalana comparada digital

Alçar-se del llit

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

Alsarse del llit

3 fonts, 1805.
Sinònim: V. Alsarse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llit», p. 56.
Fr. Llevarse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llit», p. 99. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Llevarse, en la primèra accepció.
Sinònim: Llevarse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llit», p. 142. Impremta de Josep Torner.

Alçar-se del llit

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà C. Funcions corporals. Dormir. No dormir. Despertar-se», p. 415. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Alsarse, ó alsarse del llit

1 font, 1803.
F. llevarse.
Equivalent en castellà: Levantarse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Alsarse», p. 30.
F. llevarse.
Equivalent en llatí: Surgere è lecto.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Alsarse», p. 30.