Paremiologia catalana comparada digital

Alçar veles

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Alçar veles

2 fonts, 2004.
Anar-se'n. De: Moncada, Jesús.
Per sort, el cosí va rebre la visita d'un altre foraster, un xicot ros, i va alçar veles.
Lloc: Mequinensa.
Font: Estremida memòria, 76.
Biosca Postius, Mercè (2009): Llengües i fets, actituds i franges: miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font «Fraseologismes d'àmbit fluvial en l'obra de Jesús Moncada. Vela», p. 52. Institut d'Estudis Aranesi.
Acomiadar-se / partir d'un lloc, acomiadant-se.
Es va enfadar amb mi i va alçar veles.
Sinònim: Llevar àncores, tocar el dos.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Acomiadar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Anar-se'n / partir d'un lloc, marxar.
De cop i volta, van alçar veles sense dir adéu.
Sinònim: Plegar veles, llevar àncores, tocar el dos, agafar els trepants, donar vela, fer-se a la vela.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Anar-se'n». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Alsar velas

1 font, 1803.
F. Náut.
Equivalent en castellà: Alzar velas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Alsar», p. 29.
F. Náut.
Equivalent en llatí: Ventis vela dare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Alsar», p. 29.