Paremiologia catalana comparada digital

Al que no li vulguis bé, que se li mori la muller

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Al que no li vulguis bé, que se li mori la muller

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1111. Editorial Selecta-Catalonia.
Refranys de la revista "Vacarisses. Balcó de Montserrat". Alguns no estan datats, però deuen ser recents. De: Caba, Josep.
Lloc: Sant Llorenç Savall.
Font: Revista Vacarisses. Balcó de Montserrat, núm. 549 (maig 2014). Des de Sant Llorenç Savall. Refranys d'arreu de les terres catalanes de l'amor i l'amistat.
Correu / Ugarte, Xus (2014): Correu «Refranys escanejats». Correu electrònic.
Contrastacions sempre negatives, per descomptat. però, de tant en tant, també trobem ambivalències i contradiccions.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Prevencions contra les dones per als homes», p. 66. Consell Insular de Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 228. Edicions 62.

Al qui no li vulguis bé, que se li mori la muller

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 19. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 392. Edicions 62.

Al qui no li vulgui bé, que se li mori la muller

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.