Paremiologia catalana comparada digital

Val més un dolent ajust que el millor plet

35 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1803.

Val més un dolent ajust que el millor plet

6 fonts, 1928.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1150. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 42 (15 de gener de 1928) «Refraner. XXXI. Ço que val més», p. 31. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 131. Pagès Editors.
Equivalent en francès: Mieux vaut un mauvais arrangement que le meilleur procès.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 350. Robert Morel Editeur.
Sinònim: Val més el pitjor ajust que el millor plet.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 371. Edicions 62.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «conformar-se…». Web.

El millor de tots els plets no val un ajust mal fet

3 fonts, 1992.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Justícia i lleis», p. 214. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2311», p. 233. Columna Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Qui pledeja malalteja», p. 172. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Val més un mal 'arreglo' que un bon plet

2 fonts, 1989.
Vol dir que és preferible compondre les desavinences privadament abans de dur a plet.
Sinònim: Vegi's n. 4, 916, 1.576 i 2.233.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «233 arreglo», p. 42. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 66. Web.

Val més un mal arreglo que guanyar un bon plet

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 42. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Arribar a un acord estalvia tots els problemes derivats d'un conflicte.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 54. Institut d'Estudis Eivissencs.

El millor de tots els plets, no val un ajust mal fet

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Le meilleur de tous les procès ne vaut pas un mauvais arrangement.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Qui pledeja… malalteja», p. 120. Sport-Entraide-Amitié.

Más val dolent ajust, que sentència bona

1 font, 2012.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 1) Justícia, llei, judicis, plets, lladres i altres delinqüents», p. 41. AJL.

Mes val roïn apany, que bon pleit

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 103. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Val més un dolent acord que un bon procés

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Mieux vaut un mauvais accord qu'un bon procès.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 12. Autoedició.

Val mès un dolènt ajust que l' millor plèt

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia que buena sentencia.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 665. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Val mès un dolènt ajust que lo millòr plèt

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en castellà: Mas vale mal ajuste que buen pleito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia que buena sentencia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en francès: Un mauvais accomodement vaut mieux qu'un bon procès.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en italià: La miglior lite non vale quanto il mal acconcio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en llatí: Pax vel injusta utilior est quam justissimum bellum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en llatí: Praestat concordia lite.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.

Val més un dólent ajust que'l millor pled

1 font, 1917.
Sinònim: Val més un dolent ajust que el millor plet.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Val mès un dolent ajust que'l millor plet

1 font, 1907.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1907): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 6 d'octubre de 1907, núm. 14», p. 256. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Val mes un dolènt ajust que'l millor plèt, ó que una bona causa

1 font, 1803.
Sinònim: V. Ajust.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Causa», p. 141.

Val més un dolent ajust, / que el millor plet

1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.

Val mès un dolent ajust, que 'l millor plèt

1 font, 1803.
Sinònim: V. Ajust.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dolent», p. 274.

Val mes un dolent ajúst, que lo millor plet

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia, que buena sentencia.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «23», p. 10. Imprenta de Saurí y Compañía.

Val mes un dolènt ajust, que'l millòr plèt

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia que buena sentencia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ajust», p. 22.
Equivalent en llatí: Vincere quàm causam, praestat damnosa pacisci.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ajust», p. 22.

Val més un dolent ajust, quel millor plet

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Contracció ó sinéresis del article Lo y Los. Ab conjuncions», p. 180. Web.

Val més un mal arreglo que un bon pleit

1 font, 1995.
Font: FV, CL, FX, MS, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.

Val més un mal arreglo que un bon plet

1 font, 1915.
I si en aixó afegim el fugir sistemáticament de qüestions i litigis. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/87/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.