Paremiologia catalana comparada digital

Val més un dolent ajust que el millor plet

31 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1803.

Val més un dolent ajust que el millor plet

6 fonts, 1928.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1150. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 42 (15 de gener de 1928) «Refraner. XXXI. Ço que val més», p. 31. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 131. Pagès Editors.
Equivalent en francès: Mieux vaut un mauvais arrangement que le meilleur procès.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 350. Robert Morel Editeur.
Sinònim: Val més el pitjor ajust que el millor plet.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 371. Edicions 62.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «conformar-se...». Web.

Val més un mal 'arreglo' que un bon plet

2 fonts, 1989.
Vol dir que és preferible compondre les desavinences privadament abans de dur a plet.
Sinònim: Vegi's n. 4, 916, 1.576 i 2.233.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «233 arreglo», p. 42. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 66. Web.

Val més un mal arreglo que guanyar un bon plet

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 42. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Arribar a un acord estalvia tots els problemes derivats d'un conflicte.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 54. Institut d'Estudis Eivissencs.

El millor de tots els plets no val un ajust mal fet

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Qui pledeja malalteja», p. 172. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El millor de tots els plets, no val un ajust mal fet

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Le meilleur de tous les procès ne vaut pas un mauvais arrangement.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Qui pledeja... malalteja», p. 120. Sport-Entraide-Amitié.

Mes val roïn apany, que bon pleit

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 103. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Val més un dolent acord que un bon procés

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Mieux vaut un mauvais accord qu'un bon procès.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Justícia i mesters», p. 12. Autoedició.

Val mès un dolènt ajust que l' millor plèt

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia que buena sentencia.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 665. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Val mès un dolènt ajust que lo millòr plèt

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en italià: La miglior lite non vale quanto il mal acconcio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en castellà: Mas vale mal ajuste que buen pleito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia que buena sentencia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en llatí: Pax vel injusta utilior est quam justissimum bellum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en llatí: Praestat concordia lite.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que se deuen evitar los plèts, encara que sia ab alguna pérdua, per la contingencia que hi ha de no guanyarlos, y la certitut dels gastos que portan.
Equivalent en francès: Un mauvais accomodement vaut mieux qu'un bon procès.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ajust», p. 72. Impremta de Josep Torner.

Val més un dólent ajust que'l millor pled

1 font, 1917.
Sinònim: Val més un dolent ajust que el millor plet.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Val mes un dolènt ajust que'l millor plèt, ó que una bona causa

1 font, 1803.
Sinònim: V. Ajust.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Causa», p. 141.

Val més un dolent ajust, / que el millor plet

1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.

Val mès un dolent ajust, que 'l millor plèt

1 font, 1803.
Sinònim: V. Ajust.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dolent», p. 274.

Val mes un dolent ajúst, que lo millor plet

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia, que buena sentencia.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «23», p. 10. Imprenta de Saurí y Compañía.

Val mes un dolènt ajust, que'l millòr plèt

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Mas vale mala avenencia que buena sentencia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ajust», p. 22.
Equivalent en llatí: Vincere quàm causam, praestat damnosa pacisci.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ajust», p. 22.

Val més un dolent ajust, quel millor plet

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Contracció ó sinéresis del article Lo y Los. Ab conjuncions», p. 180. Web.

Val més un mal arreglo que un bon pleit

1 font, 1995.
Font: FV, CL, FX, MS, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.

Val més un mal arreglo que un bon plet

1 font, 1915.
I si en aixó afegim el fugir sistemáticament de qüestions i litigis. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/87/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.