Paremiologia catalana comparada digital

Al qui desvergonyidament enganya, solen pagar-li amb la mateixa manya

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1736.

El qui t'enganya, paga'l amb la mateixa manya

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.

Al qui desvergonyidament enganya solen pagar-li amb la mateixa manya

1 font, 1989.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 62. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al qui desvergonyidament enganya, / solen pagar-li amb la mateixa manya

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enganyar», p. 21. Edicions Polígrafa.

Al qui desvergonyidament enganya, solen pagar-li amb la mateixa manya

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 812», p. 800. Columna Edicions.

Al qui desvergonyidament enganya, solen pagarli amb la mateixa manya

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 42. Librerías París-Valencia.

El qui t'enganya paga'l amb la mateixa manya

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.