Paremiologia catalana comparada digital

Alba amb llevantons, cap a les patrones duen els patrons

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1938.

Aubes amb llevantons cap a ses patrones duen es patrons

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Si bufa el llevant els mariners no sortiran a mar, perquè aquest vent provoca onades que dificulten la pesca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.
El viento del este, tiene una componente de vientos cálidos y húmedos. Cuando los vientos de dirección del este se prolongan durante días, es a razón de borrascas estacionarias situadas al sureste del archipiélago. De: Bonafé.
Lloc: Mallorca.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.4. Viento de Llevant», p. 587. Universitat de les Illes Balears.

Alba amb llevantons, cap a les patrones duen els patrons

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.

Aubes amb llevantons / cap a ses patrones dues es patrons

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 40. La Neotípia.

Aubes amb llevantons, / cap a ses patrones duen es patrons

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Llevant», p. 223. Edebe. Edicions Don Bosco.