Paremiologia catalana comparada digital

Alcoleja, ta mare es peteja

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Alcoleja, ta mare es peteja

4 fonts, 1978.
Lloc: Ibi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 6. Habitatge i artefactes. B. Població. Poble i ciutat. Dites sobre diverses poblacions. Alcoleja (El Comtat)», p. 527. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Comtat. Alcoletja». Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 713», p. 361. Columna Edicions.

Alcoleja ta mare es pateja

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1225. Editorial Selecta-Catalonia.

Alcoleja ta mare es peteja

1 font, 1999.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 492. Edicions 62.

Alcoleja, / ta mare es peteja

1 font, 1992.
Font: Encisam, 395.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. III. Mariola-Benicadell-Aitana. Tòpics de Mariola-Benicadell-Aitana», p. 117. Fundació Caixa Castelló.