Paremiologia catalana comparada digital

Als solatges hi ha la flor

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Al solatge està la flor

3 fonts, 1932.
Quan s'acaba una cosa bona és quan més agrada.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 256. Societat Castellonenca de Cultura.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1279», p. 156. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 64. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Als solatges hi ha la flor

3 fonts, 1926.
Significa que una cosa bona agrada més quan ja s'acaba.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Solatge Refr». Editorial Moll.
Solatges.
Forgas Berdet, Esther (1984): AC Conca Barberà - Espitllera (Montblanc), 1/9/1984, p. 55-56 «La cultura del vi en les dites populars. VI. El vi al celler», p. 56. Revista Espitllera.
Forgas Berdet, Esther (1984): Revista Espitllera, pàg. 55-56 «La cultura del vi en les dites populars. VI. El vi al celler. Solatges». Web.

Al solage está la flòr

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 16. Editorial Arte y Letras.