Paremiologia catalana comparada digital

Amb tot s'avé, com la ceba

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Amb tot s'avé, com la ceba

6 fonts, 1928.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1061. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 2035», p. 924. Columna Edicions.
Dit de la persona adaptable, conformista.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 309. Edicions 62.
Pons, Josep, prev (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Paremiologia», p. 338. José J. de Olañeta, Editor.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Anem al mercat. Col·lecció «Folklore, 5», p. 23. Editorial Miguel A. Salvatella.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 70 (Any II, 29-maig-1937) «Aforismes i proverbis», p. 692. Revista Curiositats de Catalunya.

Amb tot s'adiu, com la ceba

1 font, 1937.
La ceba és un fruit més senyor que l'all. A la cuina és molt usada per bons que siguin els plats.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 82 (Any II, 21-agost-1937) «Del saber popular. L'all i la ceba», p. 245. Revista Curiositats de Catalunya.

La ceba s'avé amb tot

1 font, 1978.
La ceba participa bastant de la gràcia i de la virtut atribuïda a l'all iper tant la mateixa raó que indueix a posar all a l'olla porta a posar-hi ceba.
Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «El recapte», p. 74. Editorial Selecta-Catalonia.