Paremiologia catalana comparada digital

Anar-se'n com el punt de calça

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Anar-se'n (els diners) com el punt de calça

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. E. Economia. Diners i béns. Gastar, despesa», p. 928. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Anar-se'n com a punt de calça

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1763. Publicacions de la Universitat de València.

Anar-se'n com el punt de calça

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. a. Aspecte. Malbé, deteriorament. Deteriorat, espatlat (coses), fet malbé», p. 237. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Durar», p. 302. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Anarsen com un punt de calça

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 23. Editorial Arte y Letras.

Se'n va com el punt de calça

1 font, 1989.
Parlen del treball, o de treballs en general.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 54. Autoedició.