Paremiologia catalana comparada digital

Anar a Igualada, ja m'agrada; anar a Manlleu, em sabria greu

16 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1900.

Anar a Igualada m'agrada; anar a Manlleu em sap greu

2 fonts, 1978.
Joc de mots, que es repeteix en d'altres frases, amb els verbs igualar i manllevar.
Joc de mots entre «igualar» i «manllevar».

Anar a Igualada, ja m'agrada; anar a Manlleu, em sabria greu

2 fonts, 1993.

El que costa és anar a Igualada; anar a Roda i a Manlleu és més senzill

2 fonts, 1935.

Anar a Igualada ja m'agrada, anar a Manlleu em sabria greu

1 font, 1951.

Anar a Igualada m'agrada, anar a Manlleu me sap greu

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona, Olot (Garrotxa).

Anar a Igualada, ja m'agrada, anar a Manlleu em sabria greu

1 font, 1935.
Té sentit metafòric; equival a dir que és agradós igualar el pressupost i que sap greu haver de manllevar.

El que costa és anar a Igualada; anar a Roda i a Manlleu em sabria greu

1 font, 1999.

L'amor a Igualada, ja m'agrada; l'amor a Manlleu em sabria greu

1 font, 2003.

L'anar a Igualada ja m'agrada; l'anar a Manlleu me sabria greu

1 font, 1992.

L'anar á Igualada ja m'agrada; l'anar á Manlleu me sabria greu

1 font, 1900.

L'anar a Igualada m'agrada, / l'anar a Manlleu me sap greu

1 font, 1969.

L'anar a Igualada, m'agrada; l'anar a Manlleu, me sap greu

1 font, 1926.
Es diu per un joc de paraules entre «anar a Manlleu» (la vila) i «anar a manlleu» (demanar en préstec).
Sinònim: Val més anar a Igualada que no pas a Manlleu.