Paremiologia catalana comparada digital

Anar a prendre vent

10 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1985.

Anar a prendre vent

3 fonts, 1990.
Aviar, desempallegar-se d'algú o d'alguna cosa de manera expeditiva i definitiva.
Ara «ia», quan «me» truquen i no m'«interesse», els «hi» dic que se'n vagin a pendre vent o que els denunciaré; són pesats, escolta!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

A prendre vent!

1 font, 2024.
Menystenir a algú.
Lloc: Torrefeta.

Pendre vent

1 font, 2017.

Vés a prendre vent

1 font, 2024.
Expressions per engegar a dida.
Sinònim: Engegar a dida.

Vés a prendre vent!

1 font, 1999.
Sinònim: Vés a escampar la boira!

Ves-te'n a prendre el vent

1 font, 1994.
Despatxar algú que destorba o fa nosa.
Sinònim: V. Xe, vés-te'n a fer punyetes!
Lloc: País Valencià.

Vés-te'n a prendre vent

1 font, 1985.
Sinònim: Vés-te'n a enganyar Déu! | Vés-te'n a dida | Vés-te'n a pastar fang | Vés-te'n a fer punyetes | Vés-te'n a parir panteres | Vés-te'n al cony de ta mare.
Lloc: Baix Gaià.

Vés-te'n a tomar vent!

1 font, 2023.
Heus ací una expressió que a molts ens fa l'efecte d'una expressió casolana per a quan volíem engegar del nostre costat un familiar displicent o carronya i que a alguns pot semblar de clar manlleu del castellà. I no l'és pas, un manlleu, és una expressió correctament catalana. I tot és pel verb tomar que molts creurien que és d'importación castellana i és un verb catalaníssim.
Lloc: Solsona.