Paremiologia catalana comparada digital

Anar a prendre vent

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1985.

Anar a prendre vent

3 fonts, 1990.
Aviar, desempallegar-se d'algú o d'alguna cosa de manera expeditiva i definitiva.
Ara «ia», quan «me» truquen i no m'«interesse», els «hi» dic que se'n vagin a pendre vent o que els denunciaré; són pesats, escolta!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 27. La Musca.
Oral / Albiñà, Carme (1994). Font oral.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 136. Museu Arxiu de Sentmenat.

A prendre vent!

1 font, 2024.
Menystenir a algú.
Lloc: Torrefeta.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.

Pendre vent

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1814. Publicacions de la Universitat de València.

Vés a prendre vent

1 font, 2024.
Expressions per engegar a dida.
Sinònim: Engegar a dida.
Armentano, Carme (2024): «https://x.com/carmentano/status/1806443208903168469». Twitter.

Vés-te'n a prendre vent

1 font, 1985.
Sinònim: Vés-te'n a enganyar Déu! | Vés-te'n a dida | Vés-te'n a pastar fang | Vés-te'n a fer punyetes | Vés-te'n a parir panteres | Vés-te'n al cony de ta mare.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions d'altres formes», p. 44. Editorial Acebo.