Anar d'una banda a l'altra.
Equivalent en castellà: Ir de un sitio para otro, ir de un lado para otro.
Anar com una llançadora
14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1979.
Anar com una llançadora
6 fonts, 1979.
Anar depressa. Córrer. Moure's repetidament d'una banda a l'altra.
Anar i vindre repetidament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Termes fossilitzats.
Anar d'una banda a l'altra.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Córrer més que una llançadora
5 fonts, 1979.
Encara és viva en la parla de Sabadell i Terrassa, ens expressa un sentit de rapidesa, pressa, fretura i fresseig. També és usada per tal de donar a entendre que el temps corre molt depressa, que la vida se'ns fa ràpidament curta, especialment en la vellesa.
Així em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I, estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora; ja s'acaben, ja no hi queda fil... (Llibre de Job, 7,4).
Lloc: Sabadell, Terrassa.
Font: Llibre de Job (Cap. 7,4) de l'Antic Testament.
Anar molt depressa. Ésser freturós. També assenyalar que el temps, la nostra vida passa depressa.
Tampoc no volem córrer més que una llançadora, per la qual cosa —esperem-ho—, tot anirà com una seda.
D'altra banda, cal destacar que hi ha algunes locucions del tèxtil bastant locals, que potser només són pròpies de Sabadell i Terrassa.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Semblar una llançadora
2 fonts, 1979.
Ràpid, actiu, bellugadís. Que va d'una banda a 'altra. Mogut. Amatent.
S'han buscat les expressions que encara avui fem servir naturalment, sense recordar que provenen del món del tèxtil.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Anar i venir com una llançadora
1 font, 1994.
No ens ha d'estranyar que el català tingui tantes expressions del món tèxtil: embolicar la troca, anar a mal borràs, tenir mala peça al teler, posar fil a l'agulla, anar i venir com una llançadora.