Encara és viva en la parla de Sabadell i Terrassa, ens expressa un sentit de rapidesa, pressa, fretura i fresseig. També és usada per tal de donar a entendre que el temps corre molt depressa, que la vida se'ns fa ràpidament curta, especialment en la vellesa.
Així em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I, estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora; ja s'acaben, ja no hi queda fil… (Llibre de Job, 7,4).
Lloc: Sabadell, Terrassa.
Font: Llibre de Job (Cap. 7,4) de l'Antic Testament.
Anar molt depressa. Ésser freturós. També assenyalar que el temps, la nostra vida passa depressa.
Tampoc no volem córrer més que una llançadora, per la qual cosa —esperem-ho—, tot anirà com una seda…
D'altra banda, cal destacar que hi ha algunes locucions del tèxtil bastant locals, que potser només són pròpies de Sabadell i Terrassa.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).