Paremiologia catalana comparada digital

Anar desencaminat

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Anar desencaminat

4 fonts, 1803.
Fer o dir coses desencertades, anar errat.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. De les cames, dels peus i del caminar», p. 74. Editorial Gregal.
Sinònim: No tocar a l'obac ni a la solana.
Equivalent en castellà: Ir desencaminado.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «407», p. 120. Garsineu Edicions.
Sinònim: V. Anar fora de camí.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Anar», p. 38.
Equivalent en castellà: Ir desencaminado, ó fuera de razon.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desencaminat, da», p. 529. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en llatí: A via veritates errare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desencaminat, da», p. 529. Hermanos Espasa, Editores.

Anar desencaminad

1 font, 1839.
Fr. Anar fora de camí.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desencaminad, da», p. 673. Impremta de Josep Torner.