Paremiologia catalana comparada digital

Anar magre

12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1865.

Anar magre

6 fonts, 1865.
Passar-ho molt prim, viure amb gran estretor o insuficiència de mitjans.
Sinònim: Ballar-la magra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Magre, magra Loc. a)». Editorial Moll.
No sobrar-li res.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.1 Anar i venir. Dites», p. 461. Editorial Moll.
Fr. met. No surtir conforme alguna cosa, tenir mòlt poch menjar.
Equivalent en castellà: Ir mal.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Magre, a», p. 115. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. No surtir conforme alguna cosa, tenir mòlt poch menjar.
Equivalent en llatí: Male accidere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Magre, a», p. 115. Hermanos Espasa, Editores.
No tenia ni cinc cèntims: anava més magre que el peixopalo.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 119. Llibres de l'Index, S.A.
Passar-ho molt just.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Anar», p. 23. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Esser molt pobre, passar necessitat.
Sinònim: Anar prim | Passar-ho prim | Anar o estar escurat | Passar-ho estret | Viure estret | Anar amb sa closca an es cul | Anar amb so cul en es cossi | Estar amb ses mans damunt es cap | Menar o dur es ca magre | Menjar-se o roegar-se ses ungles.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie B. Pobresa», p. 162. Hora Nova.

Anar magre d'escaldums

2 fonts, 1926.
Menjar malament, estar poc alimentat.
Lloc: Pineda.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escaldum». Editorial Moll.
Loc. Menjar malament, estar poc alimentat.
Lloc: Mall.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. E», p. 80. Diputació Provincial de Girona.

Anar magre d'escaldum

1 font, 2018.
Menjar malament, poc alimentat; l'escaldum és un guisat de pollastre o gallina amb patates i sofregit.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De vida, de poca vida i de mitja vida. Gent de poca vida», p. 194. Editorial Gregal.

Anar magre, a Torroella

1 font, 1926.
Haver-hi gran escassesa.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Magre, magra Loc. c)». Editorial Moll.

Anar magre, gras, tip

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 81. Hermanos Espasa, Editores.